Sota la pell

by Jordi Calvet

/
1.
03:30
2.
3.
03:35
4.
02:59
5.
6.
04:18
7.
05:28
8.
03:19
9.
03:37
10.
11.

about

Un projecte acústic de Jordi Calvet, amb Jordi Sànchez al baix.

Spotify: spoti.fi/1bC25In
iTunes: bit.ly/17fyLUn

Videoclip 'Tres voltes de bufanda al coll': vimeo.com/80468473
Videoclip 'La pirita': vimeo.com/69871312
Videoclip 'Ja no sé com dir-te això (d'Enric Casasses)': vimeo.com/65320369

Pàgina web: www.jordicalvet.cat

credits

released June 13, 2013

Cançons, veu i guitarra de Jordi Calvet
amb baix (i contrabaix) de Jordi Sànchez

tags

license

feeds

feeds for this album, this artist

about

Jordi Calvet Barcelona, Spain

contact / help

Contact Jordi Calvet

Track Name: La pirita
Corríem a camins de terra.
Sortíem a voltar plegats.
Sabíem que a moments riuríem.
Sabíem que aniríem cos avall.
Tan natural com traspassar les reixes
quan el teu cos ja volta ben enllà.
Tan natural com silenciar les penes
que la teva gent no gosen preguntar.

El pit folgat esbufegava
rere els pollancres engrescats:
Amb l’aire suau damunt les galtes,
els llavis es desfeien en tocar.
Tan natural com traspassar les reixes
quan el teu cos ja volta ben enllà.
Tan natural com l’escamot d’insectes
que anaven i venien pel voltant.

Que poc sabíem que enllà del que gaudíem
hi niaven els trons de tempestes del món.

Feix endins d’un deix amic, ensems a fora,
bru, rude, deslliurat entre els dos.
Potser a un moment tremolava la terra.
A mi m’ho va semblar en sentir-te dir el meu nom!
I el nostre jaç de bestioletes
traspua pau de temps passat,
com el blandar de la pirita
de dia ens baixa el cel als prats.
Track Name: Ja no sé com dir-te això (d'Enric Casasses)
(a partir del poema d’Enric Casasses)

Jo ja no sé com dir-te això,
hi ha algú que es mor, hi ha algú que neix,
hi ha un somni que ens pot impregnar
i un somni que es pot practicar,
no som un ni dos ni el mateix,
si tu et fas tu jo em faig més jo,
i al cel hi podem arribar
si hi enviem, no per correu,
el somni nou, galifardeu
que no l’ha parit mai ningú
perquè tu i jo només ho som jo i tu.
No va de res, va d’això, ja ho sabeu.
Track Name: El meu mapa
(Com em dic Jordi, que aquí mateix
comença un nou viatge)
No era mala sort, el que tenia.
Tampoc no era manca d’interès.
Estesos damunt la taula
hi havia tots els ingredients,
bitllets a punt i l’equipatge facturat.
Però ningú sabia a on em dirigia!
Em mancava aprovació
per desplegar el meu mapa
Esperava tant de temps que a un punt ja m’oblidava.
Pujat a aquest vehicle tan opac com reincident,
triava guies que no copsaven el meu viatge!

(I tastaré, a la fi, el sabor del viure més salvatge)
Ara puc entendre els esforços
d’aquell que em volia acompanyar.
La confusió en la mirada
tot just en veure’m allunyar.
Confós davant d’algun missatge no comprès
imaginava que els meus llocs no els interessaven!
Em mancava preocupar-me de girar les cartes.
Em mancava confiança per manifestar-me.
Pujat a aquest vehicle tan opac com reincident,
passava dies sol davant d’aquests paisatges.

Em mancava aprovació
per desplegar el meu mapa
Em mancava preocupar-me de girar les cartes.
Pujat a aquest vehicle tan opac com reincident,
triava guies que no copsaven el meu viatge!
Que no copsaven el meu viatge.
Que no copsaven aquest viatge.
Track Name: Algú
Ai, com desitjo algú que
sàpiga viure en solitud
i tot i així desitgi fer-ho amb algú...
Ai, com desitjo algú que
tingui interès en la veritat
i no em vulgui ni un dia més
penjat d’una mentida que no vull copsar...
I la veu de no parlar,
els ulls de desitjar
el cos que desaprèn,
l’entorn en grups de dos
la immensitat del món
i el prémer del temps...

Com desitjo algú que
passi dels arquetips de Hollywood
I sobretot de les convencions del grup!
Jo no sóc pas el que tu vols,
com qualsevol, sóc un munt de 8 a omplir de 9.
Si no tens clar poder respondre,
no interrompis el flux d’aquesta necessitat
I la veu de no parlar,
els ulls de desitjar
el cos que desaprèn,
l’entorn en grups de dos
la immensitat del món
i el prémer del temps...

I com, com desitjo algú!
que no es vulgui protegir de cap multitud
Que volti la immensitat del món...
...amb algú
Track Name: Tres voltes de bufanda al coll
Dissabte sota un cel roent.
Estiu de dins de la tardor.
Les pells no deixen de cercar-se en tot moment.
Tres voltes de bufanda al coll.

Cançons de melodia suau
covada amb la teva escalfor.
El cap descansa de judicis i tristeses
amb tres voltes de bufanda al coll.

Veig tantes llums sotmeses a una veu que ordena.
Veig tant d’amor a braços d’un passat en guerra.
Veig el neguit que ho combusteix tot ben de pressa.
Amb tres voltes de bufanda al coll.

I el fred, amic per fi.
El pit obert i, enmig, els mots
desorientats per l’escalfor.
Sense refredat sóc porta oberta
al que vingui...

Dissabte sota un cel roent.
Estiu de dins de la tardor.
Somric de lluny a la raó.
Amb tres voltes de bufanda al coll.
Tres voltes de bufanda al coll.
Tres voltes de bufanda al coll.
Track Name: Al vol
La gent es toca bruscament
on el riu baixa salvatge.
Es fa de la substància un munt de dolor.
Les ànimes feréstegues
es disparen unes a d’altres
interposant aspectes o opinions.
Però al vol, la substància es torna amor.
Ben amunt hi ha un corrent de màgia.
Corro a enlairar-me a dalt de tot
quan la sento esparverar-se.

Darrera els cops a taula
o a una mirada ben juganera
puc veure la substància fent enrenou.
Els sobre-productors esclaten
a un moment o un altre.
A tot arreu hi ha gent que enceta el vol.
Perquè al vol, la substància es torna amor.
Ben amunt hi ha un corrent de màgia.
Corro a enlairar-me a dalt de tot
quan la sento esparverar-se.

Ben amunt, el vol t’envolta.
Ben amunt, el vol t’envolta.
Track Name: Sota la pell
Sobre la pell separació imparable.
El menys cridaner volta entremig
d’un paisatge eixordat per xivarris del jo,
i tants cops havent de lidiar
amb obstacles i pors
de qui no gosa mirar ben al fons.
Però per sota no hi ha mots ni imatges.
Hi sona l’enrenou en veu baixa
de sensacions amuntegant-se
sobre un buit tan ignorat.

Idees amunt, boires a les que agafar-se
i el brunzit continu de l’altaveu que amplifica
un miler de possibles direccions
a on anar-se a esbargir dels clars missatges
del malestar que ressona per dins.
Però per sota no hi ha mots ni imatges.
Hi sona l’enrenou en veu baixa
de sensacions entrecreuant-se
sobre un buit tan ignorat.

Do’m un senyal per indicar-te
Do’m un motiu per ajudar-te
Do’m una clau per cantar-te
Que no et cal res més,
si desitges ser,
deixa-ho de tapar.

Però per sota no hi ha mots ni imatges.
Hi sona l’enrenou en veu baixa
de sensacions amuntegant-se
sobre un buit tan ignorat.
Track Name: Aquest tren
Dalt d’aquest tren que s’embala
com més gent el demana.
Expectació a les andanes
on fa les aturades.
Portes obertes a l’atenció.
Portes el graó que fa que pugin,
destinació: seduïts pel teu record.
Vens amb tot l’encant per tal
que frisin per pujar al teu tren!

Quantes fogueres faràs
abans de voler escalfar-te?
Et dones a un altre distret
per continuar embalant-te...
A cada baixada de tensió,
veus desenfocat el món al teu voltant.
Queda’t-hi un temps a escoltar millor.
Què serà de la nostra passió
quan baixis d’aquest tren?
I de nosaltres?

Portes obertes a l’atenció.
Poses el graó que fa que pugin,
destinació: seduïts pel teu record.
Vens amb tot l’encant per tal
que frisin per pujar a fer un tram
i descobrir si la velocitat és el que sembla,
que lluny que es deixa el món,
pujat dalt d’aquest tren!
Track Name: Front comú
Què trist que el nostre front comú es va dividir.
No vam sumar més la diferència.
A recer del nostre brau passar per aquí
treu el cap un hoste poruc.
Oh, el desig de fer enrenou,
i tot el malestar que desperta.
Quan per fruir un fa divisons,
millor posar la festa en remull.
Què trist que el nostre front comú va esdevenir
el somni breu de dos impaciències
a la cacera d’escalfor
des de ben al fons del propi hivern.
Oh, el desig de fer enrenou,
i la facilitat amb que crema.
Com si copsés darrere el fum
l’esguard encès de desconeguts.
Oh, el record de la tendresa,
el desenfoc i l’avinentesa...
Brandar el present a quatre mans pot ser un infern.
Prou bé que ens va semblar a tots dos
el desig de fer enrenou,
el silenci que diu prou.

Oh, el record de la tendresa,
el desenfoc i l’avinentesa...
Brandar el present a quatre mans pot ser un infern.
Prou bé que ens va semblar a tots dos.
Qui creix amb lluita juga amb foc,
cremant-se els dits a les palpentes,
amb la flama de la llibertat i un munt d’enganys,
on batre el cor quan batega fort!
Oh, el silenci que diu prou.
Oh, el desig de fer enrenou.
Track Name: Núvol (de Lluís Calvo)
(a partir del poema de Lluís Calvo)

A l’ombra jeus
com un record
del cos que et guaita
entre els marfulls.
Pineda enllà
timó i espígol
i tres turons
gravats als ulls.
Véns, fuges, rius
i no et retenen
ni els meus consols
ni els meus destrets.
I escrius el joc
com un beuratge
que bull tot d’una
i ja és tot fred.
Què dius? El cor?
L’urc que declina?
Tan sols el món
que avui t’empaita
i l’aspre alè
d’una altra set.
Així t’esmunys
i així t’envoles
quan el desig
no és riu encès.
L’amor, l’ardor:
no res, un núvol
que esventa,
amb llamps,
un espurneig.
Tu un núvol blanc,
jo un núvol gris,
tots dos un núvol
que s’enfuig. Som
el somieig
que minva i passa.
Desfés-lo, pluja.
Empeny-lo, oreig.
Track Name: Les coses passen (de Josefa Contijoch)
(a partir del poema ‘As time goes by’ )

de Josefa Contijoch
Tota passió hipnòtica passa
conversa casual entre desconeguts que passen
crits de nàufrags passavolants per l’autopista
m’agrada veure passar el mar
des de la finestreta estant penses
boies i flotadors passen ones
i tot passant penses que estrany
sempre acabo plorant per una cosa o altra
penses no passa res
per dur que sigui de passar
les coses passen
passen de pressa els anys
i allò ni clar ni fosc que anomenem la vida
mai no hauries imaginat
que la pèrdua irreparable també passa
buides i esperes que passi alguna cosa
que ompli i es quedi
però res no es queda i tot cansa
per això sempre acabes esperant
que passi alguna cosa
(...)
passen ramats de paraules per la carena
pel tall de la ganiveta
seguint el curs errant i laberíntic
i mentre passen els dies perdurables penses
és estrany que el cor pugui anhelar
l’afecte d’ombres fugaces que passen.